No a l’estigmaVIHtzació
Tal dia com avui, fa vint-i-cinc anys, quedava instaurat el dia 1 de desembre com a dia mundial de la lluita contra la SIDA. Des de TALCOMSOM volem sumar-nos un any més a aquesta causa, i no només a això, sinó també a la lluita contra la discriminació de totes aquelles persones afectades pel VIH. Fa vint-i-cinc anys que intentem fer pedagogia sobre que és la SIDA i què vol dir ser portador del VIH, dues coses relacionades però diferents i que encara avui molta gent confon, malgrat els grans esforços que duen a terme les entitats i organitzacions que lluiten, ja no només per combatre els seus afectes a nivell de salut, sinó també l’estigmatització de totes aquelles persones que han contret el VIH. Mai sobra recordar que la SIDA és un síndrome d’immunodeficiència humana que es desenvolupa com a conseqüència de l’afectació del VIH, o virus d’immunodeficiència humana. Aquest virus només es pot contagiar per transmissió sexual, per contagi de sang infectada, o per transmissió vertical de mare a fill. Una persona pot contraure el VIH, però no per això automàticament desenvolupa la SIDA. Des de l’any 1981 data en la qual es van documentar els primers casos fins ara, s’ha avançat enormement en la investigació per combatre una de les pitjors pandèmies de la història de la humanitat, que d’aleshores ençà s’ha emportat la vida de més de vint-i-cinc milions de persones arreu del planeta. Com és ben sabut per tothom, una de les formes de contagi més conegudes del VIH és la transmissió sexual. La promiscuïtat ha estat històricament relacionada amb el col∙lectiu gai, i aquest de retruc ha estat acusat i de fent contínua essent-ho de la propagació del VIH per falta de precaució en les relacions sexuals. Tant és així que avui encara segueix pagant les conseqüències de l’estigmatització i contínuament es relaciona la homosexualitat masculina amb el contagi del VIH. Només cal veure la lamentable actitud del SPC Sindicat de Policies de Catalunya que, després del tràgic final de Juan Andrés Benítez, va prendre’s la llicència de revelar l’estat serològic de la víctima. Actituds com aquesta demostren que cal seguir lluitant per tal que es deixi d’associar d’una vegada per totes el contagi del VIH amb un col∙lectiu determinat. Vagi per endavant que no existeixen col∙lectius de risc, sinó que el que posa en risc les persones son les pràctiques inadequades.
És innegable que la investigació i els avenços en el camp de la medicina han aconseguit frenar aquesta hemorràgia en la pèrdua de vides humanes fins al punt d’haver aconseguit cronificar una malaltia que fins fa relativament poc era mortal i irreversible. Però com amb tantes altres coses, ni l’accés als tractaments ni els protocols de prevenció contra la SIDA i el VIH arriben a tot arreu de la mateixa manera. El paradigma de tot això el trobem a l’Àfrica Sub Sahariana, una zona del planeta que concentra dos terços de persones infectades pel VIH del total de casos calculats a tot el món segons l’organització ONUSIDA, la majoria d’elles dones i nenes. I és la zona on l’accés de la població als tractaments antiretrovirals i els protocols de prevenció és més limitat. En això també, els més vulnerables segueixen essent els més castigats.
Des de TALCOMSOM reivindiquem que cal seguir lluitant per acabar amb les desigualtats sagnants que es produeixen en l’accés als tractaments antiretrovirals i en els protocols de prevenció. I també volem trencar una llança contra la criminalització que segueixen patint arreu del món les persones afectades pel VIH. Hem d’acabar amb aquesta xacra i per fer-ho és fonamental que la lluita no s’aturi. Tots i totes podem aportar el nostre gra de sorra.
L’important és no rendir-se.
Vic, 1 de desembre de 2013
Maria Casas
Vicepresidenta de l’Associació LGTB TALCOMSOM