Aquí teniu l’article de la Maria Casas, vicepresidenta de TALCOMSOM, publicat a El 9 Nou el dia 28 de Juny, més avall trobareu el PDF per descarregar.
L’any 1969 la comunitat LGTB va alçar-se per primera vegada a la història contra un sistema que perseguia la diversitat sexual amb el beneplàcit del govern. Els fets tenien lloc al novaiorquès barri de Greenwich Village. D’això ja fa 44 anys i avui són moltes les persones que es pregunten si a casa nostra de veritat encara és necessària la reivindicació i l’homenatge a aquesta revolta social. Són habituals les veus que opinen que la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere és un fet superat. Però realment aquesta és una qüestió superada? La resposta a aquesta pregunta té molts matisos. Sortosament, el nostre país ha fet una evolució notable pel que fa a la igualtat de drets de les persones homosexuals, que va tenir com a màxim exponent la llei del matrimoni igualitari aprovada el 30 de juny del 2005 pel govern socialista de J.L Rodriguez Zapatero. Però l’acceptació social de la diversitat sexual no sempre ha evolucionat al mateix ritme. Una prova d’això és la manera com es silencia la diversitat sexual en l’àmbit educatiu. Des de l’Associació LGTB TALCOMSOM hem impulsat un taller didàctic per combatre la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en l’àmbit escolar. L’hem presentat a tots els ajuntament de la comarca d’Osona, així com a tots els centres educatius de Vic i de moment només hem obtingut respostes positives per part de la regidoria d’educació de Manlleu, i de la regidoria de joventut de Torelló. Pel que fa als centres educatius de Vic hem fet les trucades pertinents per intentar aconseguir una entrevista amb els directors i directores pedagògics però en cap cas n’hem obtingut resposta. Fa uns mesos però, ens va passar una cosa sorprenentment curiosa: quatre alumnes de l’Escola Sagrat Cor de Vic es van posar en contacte amb nosaltres dient-nos que havien decidit centrar el seu treball de recerca en l’homosexualitat a Vic. Ens va semblar sensacional i molt il·lustratiu que l’interès per parlar de la diversitat sexual sorgís de l’alumnat. Malgrat que ja han passat 23 anys des que l’homosexualitat va deixar de ser considerada una malaltia, quedant demostrat doncs que aquesta és una qüestió absolutament natural, el sistema educatiu no ha incorporat en cap moment la diversitat sexual al currículum. Això fa que molts nois i noies homosexuals, lesbianes, bisexuals i transsexuals, en el moment de la descoberta de la seva identitat sexual, tinguin una manca de referents que els porta a pensar que allò que els passa no és normal. Incloure la diversitat sexual al currículum educatiu i treballar-la de manera transversal és una qüestió de voluntat política, així com de compromís per part dels professionals docents.
Malauradament no tot els professionals de la docència ni tots els responsables de la política educativa tenen aquest compromís amb la igualtat, i alguns segueixen pensant que la diversitat sexual és una perversió de la societat moderna. Això fa que la situació a la que es veuen sotmesos molts joves adolescents homosexuals en l’àmbit escolar sigui preocupant, i així ho constaten les dades de l’estudi publicat per la FELGTB Acoso escolar homofóbico y riesgo de suicidio en adolescentes y jóvenes LGB el setembre de 2012: un 14% dels joves que pateixen assetjament escolar homòfob tenen o han tingut temptatives de suïcidi, i el 49% afirmen ser víctimes freqüents de discriminació degut a la seva orientació sexual. El que és més greu de tot això ja no és que els joves LGTB hagin d’aguantar aquesta actitud per part dels seus companys i companyes, sinó que des del professorat no es tracti aquest tema amb el compromís i la contundència que requereix. El silenci sobre la diversitat sexual només contribueix a crear prejudicis nous i a reafirmar els que ja existeixen. L’educació és la clau per combatre aquesta xacra. Totes aquestes qüestions trenquen amb el fals mite que diversitat sexual està plenament acceptada al nostre país, per molt que legalment haguem assolit uns nivells d’igualtat molt considerables, i posen de manifest que cal reflexionar sobre una afirmació que està carregada de doble moral.
Tant de bo arribi el dia en què no haguem de retre homenatge als fets de Stonewall; això voldrà dir que la diversitat sexual està plenament normalitzada. Però mentre la identitat sexual segueixi condicionant la vida de les persones, mentre es segueixi silenciant la LGTBfòbia, la reivindicació de l’orgull LGTB seguirà essent més necessari que mai. Combatre la LGTBfòbia és una qüestió de principis; no hi ha excuses que valguin.
Maria Casas Codina
Vicepresidenta de l’Associació LGTB TALCOMSOM